Front d'Alliberament Gai de Catalunya

L'organització homòfoba de base religiosa Exodus International, que pretén ser capaç de “guarir” homosexuals, pretenia registrar-se a Nova Zelanda com una ONG amb fins socials i poder gaudir així dels beneficis fiscals associats. La petició ha estat desestimada ja que l'homosexualitat no és considerada una malaltia per cap organització científica.

Al maig passat els contem com un dels fundadors d'Exodus International reconeixia no haver vist mai a ningú guarir-se d'homosexualitat.
Llavors la comissió encarregada de donar les llicències a organitzacions no governamentals, ha decidit que aquesta organització no té fins benèfiques si no més aviat interessos religiosos i fortament polítics.

“Imitació”, “Falsificació” són alguns dels termes amb els quals monsenyor Elio Sgreccia (president emèrit de la Pontifícia Acadèmia per a la Vida del Vaticà) i el sacerdot Gonzalo Miranda (professor de bioètica de la Universitat Regina Apostolorum del Vaticà), van qualificar al matrimoni gai.

El matrimoni homosexual i l'adopció per part de parelles del mateix sexe són un camí que no durà als homosexuals a la realització personal, van dir els religiosos.

També van asseverar que les unions gais van en contra de la naturalesa, que l'adopció gai no serà mai com la paternitat, sinó tot just “un succedani que pot danyar al nen, contra qui es comet una greu injustícia, doncs ell no es pot pronunciar”, va dir Miranda.

Miranda també parlo sobre el dret que té la gent a externalitzar la seva opinió en aquest tipus d'assumptes “és el menys que poden fer les autoritats” va dir, “perquè són assumptes que afecten a tots”. Gonzalo Miranda va agregar una analogia: “Una relació entre homosexuals és com prendre un cafè descafeïnat, que no et desperta”. Va dir també que una persona amb preferències homosexuals sofreix molt i necessita de comprensió.

Col·labora amb organitzacions gais i riu dels qui qüestionen la seva sexualitat
Fa uns mesos, Daniel Radcliffe es burlava d'aquells que afirmen que tenia “cara de gai”. Ara, per a aquells que s'obstinen a dubtar de la seva sexualitat, la cara del protagonista d'Harry Potter és ara portada de la revista ‘Out’, dirigida al públic homosexual.
La coberta de la publicació anuncia que “Daniel Radcliffe necessita una cita”. En el seu interior apareix una entrevista a l'actor realitzada per Our Lady J, una Drag Queen novaiorquesa. En ella parla de les seves cites amb les dones.
“Actualment estic sol, però vaig darrere de diverses noies. No aconsegueixo respostes per la seva banda, encara que provo sort”, compte.
“M'atabalen molt els silencis incòmodes en les cites. El que millor se'm dóna en elles és fer riure a les noies”, diu Radcliffe, de 21 anys.

Yoann Lemaire era jugador del F.C. Chooz , un modest club de la regió de les Ardenas (França) l'equip de la qual està integrat per jugadors no professionals. En 2009 es va veure obligat a deixar el club després d'un incident que va posar de manifest l'homofòbia d'un dels seus companys. Ara ha intentant reintegrar-se, però el club li ha negat aquesta possibilitat.

La història és més complexa del que alguns mitjans recullen. Lemaire, sent jugador del F. C. Chooz, va publicar un llibre titulat “Sóc l'únic futbolista homosexual. Be, ho era…” en el que narrava el seu procés de sortida de l'armari davant els seus companys. El llibre és molt va se molt bé acollit, i el testimoniatge de Lemaire és considerat un exemple de tolerància i acceptació. El modest equip es converteix en un símbol de la lluita contra l'homofòbia en el futbol. Fins i tot s'organitzen partits entre el F.C. Chooz i el Paris Foot Gai, equip parisenc integrat per jugadors gais i simpatitzants de la causa LGTB.

L'agència de notícies, Associated Press, va trobar en el codi estatal de l'estat de Califòrnia l'existència d'un mandat legal que donava instruccions al Departament de salut mental de l'estat per a investigar i trobar “les causes i cura per a l'homosexualitat”.

Com resposta, l'organització gai més gran de l'estat de Califòrnia, Equality Califòrnia, va integrar una proposta de llei per a derogar aquest mandat. Finalment aquesta setmana, amb el suport de la política Bonnie Lowenthal, es va assolir la derogació del mandat.

Lowenthal va dir, a inicis d'any, que aquest mandat és ” discriminatori, insultant i ha de ser retirat. Seixanta anys és més que suficient”.

L'actor de la sèrie infantil compte en una entrevista que va sofrir discriminació durant el rodatge per ser homosexual

L'actor que, originàriament, donava vida al Power Ranger blau, David Yost, ha confessat públicament la seva homosexualitat. A més, l'actor ha aprofitat l'entrevista que li han fet en la revista nord-americana per a gais i lesbianes, Advocate, per a contar la discriminació que va sofrir mentre treballava en la reeixida sèrie infantil.

Mentrestant, David Yost qui va interpretar al Power Ranger blau des de 1993 a 1996, parla sobre les burles que va rebre en el rodatge i les depressions i alts i baixos emocionals que aquestes li van ocasionar.

Comèdies familiars. Uf! O surten melodrames melindrosos –ara mateix em ve al cap Médico de familia o, més recent, Las chicas Gilmore– o contes moderns moralitzants tallats pel patró de la sitcom nord-americana com ara Tothom estima en Raymond. Després hi ha Roseanne o Matrimonio con hijos; sèries indies en la ficció de la seva època; mavericks del gènere però que abordaven els mateixos problemes de sempre amb més o menys càustica. En qualsevol cas, la família va ser, ha estat i és la gran protagonista de la tele; mai se n'ha anat. I en aquest retorn sempre present cal parlar de Modern family (Neox, dilluns a la nit).

Modern family manlleva a The Office l'estètica de fals documental i això confereix a la sitcom un aire postmodern que s'accentua amb l'aposta per més exteriors; sortir del claustrofòbic plató sempre és d'agrair. A Modern family les protagonistes són tres estructures familiars diferents: el matrimoni tradicional amb tres fills de diferents edats, una parella d'homosexuals que acaba d'adoptar un bebè i un home gran casat amb una jove colombiana, mare d'un nen. I entre ells són família; un punt que permet que interactuïn en el que acaba esdevenint una sèrie familiar. Famílies estereotipades i també alguns clixés a les trames; però aporta aire fresc als tòpics problemes de la família. És a dir, el fals documental la fa diferent en la forma però no en el fons: permet als protagonistes dirigir-se a càmera i, amb més o menys ironia, arribar a conclusions amb missatge. “Com es pot ser un bon pare?: simplement sent-hi present”, afirma Jay, que assumeix el rol de pare del fill de la seva dona.

   Ho va afirmar ahir a la nit el comandant del cos de marines del país, general James Conway, fet que podria suposar un obstacle de cara que el Congrés aixequi la prohibició sobre la presència d'homosexuals en les Forces Armades.

   Conway va assegurar als periodistes en el Pentàgon que la política actual continuarà en peu: "No hi veiem un canvi aviat", va afirmar. "Però complirem la llei, el que la llei digui", va afegir.