Front d'Alliberament Gai de Catalunya
Navegació
Accés Administració
Administrador/a

Contrasenya



Ha perdut la contrasenya?
Fes clic aquí per a obtenir una nova contrasenya.
Juan Andrés: emigrant andalús, homosexual, ... i LLIURE!!
Juan Andrés: emigrant andalús, homosexual, ... i LLIURE!!

 

200 persones recorden davant d’una de les seves botigues al Gaixample l’home mort després de ser placat per diversos mossos d’esquadra. En relació amb això, avui el diari El País publica part del contingut de l'autòpsia i revela que Benítez va morir per "múltiples traumatismes sobre la regió craneo-facial", segons el metge forense. A més, detalla que tenia trencada una dent, un pòmul, una cella i el nas (fractures a la regió facial que ja va avançar la Directa), així com diversos cops al cap, la cara, els braços, les cames, els genolls i les zones lumbars. Conclou que es tracta d'una mort de naturalesa "homicida", sense concretar-ne l'autoria, però assenyalant que una o vàries persones el van subjectar per les extremitats superiors mentre li propinaven cops.

La indignació per la mort de Juan Andrés Benítez arran d’una aturada cardiorespiratòria després de patir un placatge per part de diversos mossos d’esquadra ha desbordat el Raval, on vivia la víctima i van succeir els fets, i ja ha arribat al Gaixample, on era un conegut empresari. Unes 200 persones es van aplegar el 15 d'octubre al vespre davant d’una de les dues botigues que Benítez tenia al barri, American Men, per recordar-lo i reivindicar que les circumstàncies del traspàs s’aclareixin. “Amb la seva mort, ens està preguntant a tots en quin model de barri, de ciutat, de societat, de món, volem viure”, ha declarat un dels seus amics, Gerardo Ariza, davant dels concentrats. “És una vergonya per aquesta ciutat i per aquest govern, aquest presumpte homicidi o inclús presumpte assassinat”, ha afegit l’històric activista LGTB Jordi Petit en declaracions als mitjans. “Donarem suport a qualsevol iniciativa” per reclamar responsabilitats, ha afegit Joan Igual, president de l’Associació Catalans d’Empreses per a Gais i Lesbianes (ACEGAL). Les persones properes a Benítez han habilitat un bloc i animen a col·laborar-hi a tothom que cregui que pot aportar quelcom que permeti esclarir els fets.

Benítez formava part de l’ACEGAL des dels seus inicis. Era empresari. De pell blanca. Home. Natural de l’Estat espanyol. Un perfil que divergeix del que presenten habitualment les víctimes mortals d’actuacions policials o aquelles persones que moren sota custòdia policial als Països Catalans. Ben sovint, les víctimes són d'origen estranger, amb altres colors de pell, pobres... i amb pocs recursos i pocs familiars i xarxes socials capaces o disposades a anar fins al final en la investigació dels fets. La mort de Benítez, en canvi, ha indignat a la comunitat LGT+ barcelonina, que en reclama l’esclariment. A la concentració del 15 d'octubre, convocada per l’agrupació d’empresaris ACEGAL i organitzada amb el suport del voluntariat del Pride Barcelona, s’hi va sumar una representació destacada de l'anomenat empresariat rosa com activistes que treballen per l’alliberament LGT+. I també representants de l’Ajuntament.

L'assistència va ser tan elevada que es va ocupar la calçada del carrer Consell de Cent. L’aparador de la botiga de Benítez, que encara exhibeix maniquins lluint models de roba per a home, es va il·luminar amb les espelmes que els concentrats van anar dipositant en el lloc. Al final de l’acte, i mentre un músic tocava, els concentrats van omplir de clavells la reixa de l’establiment.

“No estem aquí sent víctimes, estem aquí sent i afirmant ser homes lliures”

Abans s’havien adreçat als concentrats uns amics de Benítez. Ariza. Un d’ells va veure en la mort de Benítez una interpel·lació sobre si creiem en un món “solidari, o en aquest que deixa a l’estacada aquells que mostren signes de debilitat o diferència, condenant-los a l’oblit de les seves persones o les seves històries... aquest món que neutralitza mitjançant un placatge aquella part de la història de la humanitat que no vol que existeixi”.

“En Juan Andrés ha estat un home lliure, i aquesta autoritat que es creu que som un ramat no ho va poder tolerar”, va afegir un altre amic seu, Toni Navea. Navea va narrar com es va assabentar d’una mort més pels mitjans, sense saber que es tractava de la de Benítez. I com va anar lligant caps. Fins que va saber que aquest succés l’afectava directament: “a mesura que la meva ment anava lligant caps m’anava desfent”. “No puc suportar tant de dolor pel fet que se’ns vulgui fer esclaus, perquè som homes lliures”, va lamentar Navea, que va reivindicar que “no estem aquí sent víctimes, estem aquí sent i afirmant ser homes lliures”.
A l’acte, van assistir-hi figures històriques del moviment LGT+ com Jordi Petit, que en declaracions als mitjans va manifestar la seva “consternació” pel fet “que una simple detenció d’una persona acabi amb la mort del detingut”. “No és lògic”, va etzibar.

18 d'octubre, propera mobilització

“Donarem suport a totes les iniciatives que hi hagi” per tal de reclamar l’esclariment de la mort, va refermar durant la concentració el president d’ACEGAL, Joan Igual. L’escoltaven tres regidors de l’Ajuntament de Barcelona: Guillem Espriu (PSC), Isabel Ribas (ICV-EUiA) i inclús Francina Vila (CiU) que, com a regidora de Drets Civils, ha tingut algunes desavinences amb el col·lectiu LGTB. El consistori ha derivat qualsevol responsabilitat per l’assumpte al Govern català, al·legant que es tracta d’un afer dels Mossos d’Esquadra. Al Parlament, ja han demanat explicacions ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP-AE.

La concentració arriba després d’una altra que es va convocar de forma urgent el 9 d'octubre, quatre dies després dels fets, al carrer de l’Aurora, i que va aplegar un centenar de persones. La mobilització per reclamar l’esclariment de la mort de Benítez i denunciar les actuacions policials polèmiques al Raval continuarà el 18 d’octubre amb una manifestació que sortirà de la confluència entre la Rambla del Raval i el carrer de l’Aurora a les 19.30h i recorrerà diversos indrets del barri sota el lema Prou brutalitat. Prou impunitat. Es farà un minut de silenci davant la comissaria dels Mossos al carrer Nou de la Rambla.

Font: La Directa

Video de l'acte Ofrena floral a Juan Andrés Benítez

 

Escrit de Gerardo Ariza marit de Juan Andres, llegit en l'acte homenatge. (Conservem l'idioma original)

Ya estoy en casa después de esta emotiva noche de acto en memoria de Juan Andrés.
Muchas gracias a todos los que habéis venido...
sentía en el ambiente un silencio sosegado,
de respeto, tristeza, acompañamiento en el dolor, y sinceridad,
y también, la incapacidad de entender el suceso de su muerte.

Me ha emocionado mucho ver a tantísimas personas realmente muy mayores. Vecinos de Juan Andrés, que portando su velita la posaban con tanta dulzura delante de su negocio, hablando de él con un inmenso cariño.

¡Tanta abuelita que pasaba delante de su tienda, y para quien siempre tenía una palabra amable, o incluso alguna broma!....¡Tanto viejecito y viejecita que se paraban con Pepe, su perro, y a los que les dedicaba, su tiempo y su constante derroche de cercana humanidad y conocida alegría!!

Gracias por escuchar mis palabras con ese inmenso respeto,
porque entiendo que las asumís como vuestras con ese aplauso.
Gracias a Joan Igual y a los chicos y empresarios, que han participado desde acegal,
a Eugeni, porque Barcelona no se entendería sin ti,
a Laia, sístoles y diástoles de la justicia real,
a rereguarda, veracidad humilde,
a cuantos medios de comunicación se han acercado,
a Iñaki, doblemente gracias!
a Francina, por interesarse,
a cada persona que había....gracias!

supongo que a esta hora estáis dormidos,
y que mañana vuestra vida estará llena de cotidianidad...
regreso a casa con el dolor de saber que no veré nunca más a Juan Andrés,
que no me volveré a reir más con él,
ni a ver un documental y comentarlo,
ni charlar intentado arreglar el mundo.
...pero sabéis?
lo que más voy a echar de menos este invierno,
es ver tantas películas, tapados cada uno con su mantita,
mientras devorábamos paquetes enteros de pipas...

querido amigo Juan Andrés:

aquí abajo, este invierno mas dejao mu solo...
y tú no te meresía, "por mu bichillo que fuera"
morí "apaleao"
solo espero que Ernie,
saya encontrao contigo,
y que tu adiós
haya servío pa desirle
a estos que nos quedamos
que ni a un perro se le trata,
como a ti tan tratao.

PD: me viá comé un cartucho de pipa
mañana, viendo esa serie,
que tanto nos gustaba.
Adiós Mari....