Front d'Alliberament Gai de Catalunya
Navegació
Accés Administració
Administrador/a

Contrasenya



Ha perdut la contrasenya?
Fes clic aquí per a obtenir una nova contrasenya.
Recorren al TC la parella gai que no va poder registrar el seu fill
Recorren al TC la parella gai que no va poder registrar el seu fill

La parella homosexual a la qual el Tribunal Suprem impedeix inscriure els seus fills fruit de ventre de lloguer en el Registre Civil ha anunciat que recorrerà al Tribunal Constitucional i Estrasburg i es plantegen també presentar una queixa davant l'ambaixador dels EUA perquè considera que la sentència els "obligaria a delinquir" en aquest país i davant l'ONU "per la múltiple violació" d'Espanya a la Convenció dels Drets de l'Infant.

Així ho han indicat en un comunicat en què qüestionen l '"eficàcia i economia processal" de la Sala Civil del TS, i en el qual recalquen que han presentat una reclamació davant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per la difusió de la sentència sense ometre els noms de la parella ni els dels menors, tot i que en aquest temps ells han mantingut la "confidencialitat" de les seves identitats "per a la salvaguarda de les nostres vides".

Per la seva banda, el lletrat de la parella, Manuel Mata, ha assenyalat a Europa Press que les al·legacions que presentaran al TS es basen en la vulneració dels tractats internacionals als quals Espanya està sotmesa i per infringir el dret a la igualtat, el que és una "evidència" ja que parelles heterosexuals i homosexuals femenines sí que poden inscriure els seus fills en el Registre.

Per l'advocat, amb aquesta resolució, el TS ha creat un "problema molt més gran" que deixa a "milers" de persones indefenses i amb el qual no s'ha sabut adoptar una solució jurídica a una realitat social a la qual sí que dóna resposta, en canvi, el vot particular-de quatre magistrats-que conclou que correspon al legislador garantir els drets de totes les parts però que, en aquest cas, l'aplicació del principi de l'ordre públic perjudica els menors, privant-los de la seva identitat i de la seva nucli familiar.

Així, sosté que la posició jurídica "sòlida" a la sentència és la del vot particular que assumeix tots els postulats presentats pels demandants.

Els pares han explicat que la sentència "obliga a esborrar" als seus fills del Registre Civil, i tornar "a registrar" amb només el nom d'un dels pares "-amb el que l'altre, en renunciar a la paternitat," comet un delicte als EUA, per deixadesa de la seva responsabilitat-, que se suposa ha de ser el biològic-quan els fills són genèticament dels dos-, i inscriure com a mare a la gestant subrogada-amb el que es viola la seva intimitat i voluntat, i la confidencialitat del contracte americà-nous delictes per als EUA ".

En aquesta línia, afegeixen que, posteriorment, "el pare marginat ha d'iniciar un procés (llarg i costós) de coadopció, durant el qual els nens estan sense la seva cobertura (mèdica, laboral, sanitària, legal) i pot donar lloc a múltiples problemes (mort del pare oficial sense concloure l'adopció, divorci), a més que, durant el mateix, es violaria la Convenció dels Drets de l'Infant de l'ONU, ja que tindria altres cognoms (diferent identitat en diferents països) i una altra filiació ( diferents pares entre països, un a Espanya i dos als EUA i altres) ". Sobre això, considera que, en aquest cas, "més cinisme, impossible, de manera que anuncien recurs al TC i Estrasburg.

El procés es va iniciar amb la demanda interposada pel fiscal contra una resolució de la Direcció general dels Registres i del Notariat que va acordar la inscripció de la filiació sol·licitada per una parella d'homosexuals pares de dos nens nascuts a Califòrnia com a conseqüència d'un contracte de gestació per substitució, que prèviament havia estat denegada per l'encarregat del Registre Civil Consular d'Espanya a Los Angeles.

La demanda va ser estimada en primera instància i la sentència va cancel·lar i va deixar sense efecte la inscripció de naixement dels menors amb les mencions de filiació dels pares que, interessats en mantenir-la, van presentar un primer recurs d'apel·lació davant l'Audiència de València, que el desestimar, i un de cassació davant el Suprem, que igualment ho ha rebutjat.

Font: La Opinión A Coruña