Front d'Alliberament Gai de Catalunya
Navegació
Accés Administració
Administrador/a

Contrasenya



Ha perdut la contrasenya?
Fes clic aquí per a obtenir una nova contrasenya.
“La sentència és una arma empoderadora perquè totes les persones transexuals facin el pas de denunciar"
“La sentència és una arma empoderadora perquè totes les persones transexuals facin el pas de denunciar"

Tina i Zam no oculten la seva satisfacció. Un dels porters de la discoteca que els va vexar, humiliar, insultar, negar l'entrada i agredir verbalment per ser qui són, ha estat condemnat a un any d'inhabilitació professional i a indemnitzar-los amb 300 euros a cadascun. Amb això han visibilitzat la impunitat fins avui de les agressions al col·lectiu transexual i han llançat un missatge a la societat "per condemnar la discriminació generalitzada i la permissivitat cap aquesta".

Han convocat als mitjans de comunicació per compartir la seva alegria i per explicar els matisos i conseqüències legals que la decisió judicial ha obert en la lluita pels drets de les persones transexuals.

El seu cas és pioner. No perquè hagin estat les úniques víctimes d'agressions similars en la nit de Barcelona, un fet que les organitzacions LGTB asseguren que passa gairebé cada dia a la ciutat, sinó perquè es van atrevir a denunciar-ho i perquè la justícia s'ha implicat en el cas i ha marcat un referent legal.

“Aquesta sentència marca inevitablement un abans i un després”, explica Tina, una de les denunciants, que argumenta que “és una arma empoderadora, una arma tangible per a totes les dones i homes transexuals, que pot ser utilitzada, per crear jurisprudència, per garantir la lluita veraç pels seus drets. Una lluita que era tan desigual que lluitàvem amb les mans lligades contra tancs. Amb aquests passos anem recuperant la nostra dignitat”.

Fa mesos, Zam i Tina van fer el pas de denunciar, després de patir en la seva pròpia pell la traumàtica experiència que abans coneixien a través dels correus electrònics que rebien a l'associació TranZ&People, organització de la que són president i secretària, respectivament. “Llegíem agressions físiques molt dures, persones que havien empès a les vies del tren, sobretot en el cas de dones transexuals, i encara que les animàvem elles no volien denunciar”, explica Zam Cifuentes.

En aquest periple judicial es van trobar, segons expliquen, amb el suport, sensibilitat i ajuda dels mossos d’esquadra, del jutge, del fiscal, Miguel Ángel Aguilar, i de la seva advocada, Elisenda Massa, que va portar el cas "amb gran eficiència".

Violència cap a la dona

Un aspecte important és que es va remetre a un tribunal especialitzat en violència contra la dona. Així, Tina assegura que “fins al dia d'avui aquests casos contra les dones transexuals, també les agressions per part de parelles homes, no es reconeixien ni canalitzaven com a violència contra la dona, perquè no se'ns consideraven dones plenes, com si fóssim succedanis de dona perquè en el DNI figura un nom masculí. Per fí amb aquesta sentència, a més, se'ns dota d'aquest valor moral que és nostre” i prossegueix “som homes i dones transexuals. Val que se'ns posi l'etiqueta darrere, però primer som homes i dones”.

El cas de la discoteca Get Back (ara anomenada Barroko’s), tanmateix, posa de manifest la vulnerabilitat i estigmatització de les dones transexuals. Zam, a qui no van identificar com a home transexual en un primer moment, no va ser insultat, ni rebutjat, fins que no va explicar qui era. Mentrestant, Tina i una altra dona transexual van rebre des del primer moment fortes agressions verbals, segons el seu testimoni i segons recull la sentència. “Les dones transexuals estem el més baix possible dins l'escalafó sexual del gènere que té a l'home heterosexual en el més alt dels privilegis. Nosaltres no estem ni en l'escalafó, no existim”, explica Tina.

Estigma i educació social

Amb aquest reconeixement jurídic, tant Tina com Zam, volen que s'obri una porta al diàleg a les mateixes famílies i als mitjans de comunicació sobre com parlen i es relacionen amb el col·lectiu transexual. Tots dos assenyalen que existeix una invisibilitat social de la realitat de les persones transexuals i un estereotip consolidat que els vincula al món del xou, de la nit, de la prostitució. Especialment en el cas de les dones transexuals.

Esperen, com explica Zam, “que la sentència contribueixi al fet que els pares i mares vegin qui són els seus fills o filles transexuals amb normalitat perquè ara molts estan encegats per la vergonya dels comentaris que senten sobre ells o elles en el seu entorn”. Tina afegeix: “aquest estigma i discriminació es produeix, igualment, en qüestions més greus com l'accés al mercat laboral. El que condueix a la pobresa, la marginalitat i l'exclusió social a les persones transexuals”.

Aquest estigma social va quedar palès el dia que van sofrir les agressions. “Les mateixes persones que anaven entrant a la discoteca”, narra Zam, “s'anaven burlant, prenien fotografies i rient-se'n, sent també partícips de l'agressió. No van ser solament els vigilants els qui van agredir, va ser la societat en el seu conjunt. D'aquí l'impuls de denunciar. Si no ho fem nosaltres, qui ho farà? Cal denunciar perquè el que no es denuncia, no existeix”, conclou.

La sentència arribarà al consell municipal LGTB

Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori contra l'Homofòbia (OCH), va informar per la seva banda que portaran el cas i la sentència davant el Consell municipal LGTB per exigir a l'Ajuntament de Barcelona explicacions i responsabilitats sobre les polítiques en marxa per vetllar perquè no es produeixen agressions i discriminacions a les persones per la seva identitat o condició sexual sota l'anomenat dret d'admissió en els locals d'oci”.

Font: Diagonal