Front d'Alliberament Gai de Catalunya
Navegaciˇ
AccÚs Administraciˇ
Administrador/a

Contrasenya



Ha perdut la contrasenya?
Fes clic aquÝ per a obtenir una nova contrasenya.
Homof˛bia a Franša
Homof˛bia a Franša

Ja és tot un símptoma d'a-quests temps que el país amb més tradició en la defensa de les llibertats sigui ara escenari de lluites acarnissades contra els drets dels homosexuals. ¿On és la igualtat? ¿És així com França pretén prosseguir amb el seu paper de far planetari de la modernitat i les més tolerants formes i maneres de viure?

A França, el reaccionarisme mai no ha estat poca cosa. Els millors intel·lectuals i escriptors de dretes han estat francesos. El catolicisme francès, com dèiem fa unes setmanes, forma part del bloc retrògrad amb tota la contundència de què és capaç, que tampoc és gaire en el país més laic i laïcista que han conegut els segles. Ara bé, és a la França actual on el candidat de l'extrema dreta va desbancar el socialista a la primera volta i va concórrer a la segona. És a França on hi ha un partit dels caçadors molt potent. I són una proporció colossal els francesos que no s'empassen el multiculturalisme. També és França un dels països europeus amb menys ascensors socials i més guetos on els immigrats són condemnats a malviure. Tot i això, sorprèn molt, moltíssim, tant la magnitud de les protestes com la virulència dels que es manifesten.

El ple reconeixement de la igualtat amb independència de l'opció sexual és el resultat d'una llarga lluita, que ocupa bona part del segle XX, però que fins al XXI no arriba a fer el cim del ple reconeixement, representat pel matrimoni i el dret a l'adopció. En els països avançats, encara hi ha molt de camp per córrer fins a la normalització total, la que hauria de dur a la dissolució, per objectius complerts, dels moviments gais. Tot i això, la major part del camí ha estat duta a terme amb èxit. La naturalesa, no tan sols la humana, es manifesta de molt diverses formes, però és precisament la humana l'única que ha exercit una molt ferotge repressió secular, per no dir mil·lenària, contra la pròpia diversitat. Hi ha hagut societats més tolerants i altres menys. Es deia de Juli Cèsar que era l'home de totes les dones i la dona de tots els homes, i no el van matar per això. No cal remuntar-se a la Grècia clàssica ni recordar la tolerància en moltes èpoques i en bona part de l'Islam. O no caldria, si no fos per contrast amb la terrible persecució i l'obscurantisme total desencadenats pel catolicisme a l'edat mitjana.

Potser per això, perquè ha hagut de lluitar contra la pròpia barbàrie en molts ordres, perquè va passar de l'absolutisme a la llibertat, de l'imperialisme a predicar l'alliberament i, amb més llarg recorregut, de la inquisició als drets humans, Europa té més mèrit que molts altres. Els poderosos, sempre i a tot arreu, han estat partidaris de l'arbitrarietat, dels abusos de tota mena, i d'atemorir els febles, de manera que arribar a establir un bon model de convivència en llibertat i amb seguretat no és gaire usual en les societats humanes. L'europeu és sens dubte i de molt el millor que ha existit mai, però no podem donar per fet que duri sempre.

La reacció francesa al matrimoni homosexual i el seu corol·lari, l'adopció, indiquen que no podem donar res per guanyat ni cap conquesta social per definitiva. Al contrari, en aquests temps de crisi més que en cap altre és imprescindible vetllar perquè els que tallen el bacallà no abusin i converteixin els estats en una mena de ninots al seu servei. L'Estat del benestar perilla, o si més no perilla la seva integritat. Però també perillen els valors, els fonaments sobre els quals s'assenta.

Les teories de la conspiració cauen pel seu propi pes davant les mil constatacions sobre la imprevisibilitat del resultat de les accions humanes. Sovint, del mal en surt el bé, i viceversa. Però les tendències sí que existeixen, i als nostres dies s'incrementa la que pretén dels individus en situació de feblesa i de risc que tinguin prou por per doblegar-se davant l'egoisme acumulatiu del poder econòmic, que és el primer poder social.

La batalla dels valors, la de la igualtat de drets en aquesta i altres qüestions no es pot deslligar de la batalla per mantenir i fer viable l'Estat del benestar. Bona part del centredreta europeu i americà hi estan compromesos, però com es veu a França amb la bicefàlia de la dreta, el conservadorisme centrista està amenaçat per la dreta extremista i els seus adlàters. També succeeix a Espanya amb les crides constants al retorn de l'autoritarisme, i a la Gran Bretanya de Cameron, on els tories estan dividits per Europa i les bodes gais, entre altres qüestions fonamentals.

L'homofòbia és un dels cavalls de batalla dels que pretenen enderrocar el nostre model de societat.

Font: El Periodico