Front d'Alliberament Gai de Catalunya
Navegaciˇ
AccÚs Administraciˇ
Administrador/a

Contrasenya



Ha perdut la contrasenya?
Fes clic aquÝ per a obtenir una nova contrasenya.
Desconfianša i desconeixement fan excepcional denunciar l'LGTBIf˛bia
Desconfianša i desconeixement fan excepcional denunciar l'LGTBIf˛bia

La dimensió de la violència per motiu d'orientació sexual i d'identitat de gènere és molt superior a la captada per les denúncies presentades. És una de les principals conclusions de l'informe L'Estat de l'homofòbia a Catalunya, presentat aquest migdia per l'Observatori contra l'Homofòbia. Al llarg de l'any passat, aquesta organització de suport i assessorament a les persones afectades per agressions i discriminacions LGTBIfòbiques va rebre 394 comunicacions, una mostra significativa d'actes i actituds que indiquen com la violència contra la transgressió de l'heteronormativitat és ben present a una part del país, amb múltiples formes i en totes les esferes de la vida social.

De les quasi 400 incidències rebudes per l'Observatori, més de la meitat han estat per agressions. Les verbals, amb un 24%, i les físiques, amb un 19%, són les formes de violència que han acumulat més comunicacions. Com constata l'informe, els atacs directes contra persones LGTBI tendeixen a ser els més denunciats, en un context marcat pel desconeixement dels mecanismes per exigir els drets del col·lectiu i de desconfiança cap a l'Administració i el sistema judicial.

 

"En l'imaginari de les persones LGTBI no s'ha interioritzat que si et diuen 'maricón de mierda' es pot denunciar. Hi ha incredulitat i no s'ha fet la difusió suficient per què les persones tinguin seguretat", ha remarcat Eugeni Rodríguez, president de l'Observatori contra l'homofòbia.

De fet, l'Observatori mostra any rere any que serveis públics i administracions no són espais lliures de discriminació. En el darrer informe, la discriminació institucional representa un 7% dels casos coneguts. A la xifra, s'hi han de sumar incidències classificades en altres categories discriminatòries, desglossades per tal de presentar el pes específic de la LGTBIfòbia en diversos àmbits. És el cas de l'educatiu, amb un 5% dels casos registrats, de l'àmbit sanitari i del penitenciari.

 

Així, recopilant les categories discriminatòries de l'informe en què l'acció pública té capacitat d'intervenció directa, la xifra de discriminacions lligades a l'administració s'eleva fins al 17% i s'apropa a la mitjana d'agressions i discriminacions a l'administració i els serveis públics (19%) registrada a les memòries antidiscriminatòries elaborades anualment per l'Observatori, entre 2002 i 2013. Com en els darrers anys, el món públic queda assenyalat com un focus de LGTBIfòbia gens menyspreable.

"La discriminació perpetrada per l'administració rau en pràctiques normalitzades que, de facto, situen les persones LGTBI en situació de greuge", assegura a la Directa Laia Serra, advocada de l'Observatori contra l'homofòbia. "No és una discriminació focalitzada en un individu concret, però l'administració discrimina, per acció, si actua per causar un greuge, o per omissió, quan deixa d'actuar per tal que el greuge no s'acabi", explica.

Una altra forma de violència no focalitzada contra una persona és l'exaltació de l'homofòbia, que ha augmentat notablement en el darrer any, segons ha remarcat Rodríguez en la presentació de l'informe. Durant l'any passat, llibres, pancartes i pintades són mitjans a través dels quals s'ha materialitzat, fins a acumular un 14% de les denúncies recollides per l'Observatori. A més, als canals físics s'hi han d'afegir els digitals. Grups, pàgines i comentaris homòfobs a les principals xarxes socials sumen un 6% de comunicacions i suposen un terreny que requereix creixent atenció de l'Observatori.

 

A l'altra banda de les veus agredides, es troba que les persones agressores són, principalment, masculines. En un 45% dels casos registrats, l'agressor exclusiu ha estat un home (o nen, en els casos d'assetjament escolar). Un 10% han estat dones.

Tot i l'augment de dones agressores, al tenir en compte la intervenció dels homes en els casos que l'agressor registrat a l'informe són ens públics o privats (més del 30%), l'Observatori identifica el gènere masculí com el perpetrador fonamental d'LGTBIfòbia.

Només una advertència de l'abast real

Tot i que el nombre de denúncies presentades a l'Observatori ha estat creixent, any rere any des del 2002, l'organització adverteix que la LGTBIfòbia real transcendeix, de llarg, la reportada. I la distància respecte a l'abast efectiu del fenomen s'accentua amb les xifres de queixes administratives i denúncies formalitzades.

A pesar del treball d'acompanyament emocional i legal de l'Observatori, són minoria les persones que, després de comunicar-hi el cas, decideixen continuar amb el procés per tal que les agressions i discriminacions viscudes constin oficialment. "L'abisme entre les denúncies que rebem i les persones disposades a denunciar pels circuits oficials és impressionant. Hi ha moltíssima por", assegura Rodríguez.

Una de les peces explicatives que trobem darrere del silenci és la manca de consciència que vulnerar drets de les persones LGTBI és vulnerar drets fonamentals: "Estem parlant de drets humans, però aquesta òptica encara no ha estat incorporada als mecanismes administratius i judicials", ha explicat Serra. Encara més, l'advocada ha denunciat el menyspreu dels casos d'LGTBfòbia, que acaben habitualment amb penes "irrisòries": "Jutges i jutgesses molts cops no dimensionen el greuge viscut en una situació que genera inseguretat en la persona, per la seva integritat física, en sortir al carrer, alhora d'expressar la seva afectivitat".

El baix índex de denúncia de les persones LGTBI per discriminació és un panorama equiparable al de les persones migrades, raona Serra: "El desconeixement de quins drets es tenen i de quins mecanismes funcionen fa que la persona no denunciï. No sap si haurà d'encarar-se a l'agressor, si se la prendran seriosament, si la jutjaran... La persona pensa que el resultat que obtindrà de la justícia no és proporcional als riscos que comporta".

Lleida, el territori amb més LGTBIfòbia no registrada

La gran distància entre la quantitat de denúncies i els casos patits d'LGTBIfòbia és una realitat que impregna tot el país. Tanmateix, l'Observatori contra l'homofòbia reconeix especial preocupació per les terres lleidatanes, on hi ha més manca de recursos per les persones dels col·lectius LGTBI i més violència no reportada: "No som conscients de la repercussió que l'homofòbia té a Lleida, on el moviment LGTBI és bastant feble", explica Rodríguez.

L'Estat de l'homofòbia a Catalunya ha estimat, atenent el pes poblacional de cada demarcació catalana, que la incidència de violències contra les persones LGTBI més alta del país la trobem als municipis de Barcelona (32%), seguits, de prop, pels de Lleida (30%). A major distància, queden Girona, amb un 20% d'incidència estimada, i Tarragona, amb un 18%.

En el cas de Barcelona, l'elevada incidència projectada compta amb factors explicatius com una major concentració de població LGTBI, la visibilitat superior, més mitjans per denunciar i el menor temor a represàlies. Així, en un territori en què aquests elements brillen per l'absència, obtenir una xifra similar d'LGTBfòbia encén les alarmes.

L'Observatori reconeix que, amb els mitjans de què disposa − "sense una observadora a cada comarca"−, pot ser que estigui arribant al màxim de la seva capacitat de recollir casos d'LGTBIfòbia. Conscient de les limitacions de l'organització i de la necessitat d'un retrat quantitatiu acurat arreu del territori, remarca que la seva militància per traçar anualment la presència de l'homofòbia a Catalunya no substitueix el treball estadístic que pertoca a les administracions, per mandat legal des de l'aprovació de la Llei 11/2014 per garantir els drets de les persones LGTBI.

"La garantia estadística que introdueix la llei té un potencial transformador per decidir polítiques i generar canvis legislatius molt importants. No pot ser que una xacra tan gran com l'LGTBIfòbia es vegi acompanyada de precarietat de mitjans, que fa que no es pugui actuar de manera efectiva judicialment i legalment", ha emfasitzat Serra.

Els drets del col·lectiu, desconeguts i infraexercits

Amb l'aprovació de la coneguda com a llei contra l'homofòbia, el passat octubre, el moviment LGTBI català va guanyar una batalla moral i va incorporar una potent eina que ha de permetre aplicar polítiques inclusives per eradicar l'LGTBfòbia i, en paral·lel, reduir la impunitat de les agressions i discriminacions.

 

Un instrument que ha introduït la llei i que ha tingut una aplicació immediata és el deure d'intervenció, pel qual, davant la comunicació d'una discriminació per motiu d'orientació sexual o identitat de gènere, les administracions, el Síndic o els Mossos d'Esquadra han d'investigar i actuar. La majoria de casos que està portant l'Observatori avui en dia és a través d'aquesta nova via.

Segons la Secretaria de Família, responsable de l'àrea LGTB de la Generalitat, des de l'entrada en vigor de la llei són vuit els casos denunciats sota l'empara de la llei 11/2014. Només un cas, en què l'Administració penitenciària ha vulnerat drets d'una persona trans, ha estat resolt fins ara. Mentre que, per la secretària de Família, Dolors Gordi, la difusió en marxa de la llei 11/2014 és suficient i efectiva (a través de formacions per funcionariat i entitats, la web del Departament de Benestar i Família i el telèfon 112), l'Observatori denuncia amb contundència que on denunciar i què es necessita per fer-ho, quins casos són motiu de denúncia i quins de queixa administrativa i què impliquen els processos, són qüestions estesament desconegudes que entorpeixen la repercussió social efectiva de la llei contra la LGTBIfòbia.

"És el moviment el que està donant el missatge clar que tenim recursos per denunciar, com hem fet sempre", denuncia Rodríguez, i afegeix: "El canvi de paradigma serà que les institucions agafin el protagonisme d'adreçar-se a la gent per dir-li clarament que ho pot fer. És imprescindible per què la llei sigui eficaç. La gent se sent empoderada en pensar que s'ha creat una eina per nosaltres, però ens falta saber com es tradueix en beneficis per la col·lectivitat i individuals".

Fer efectius els drets de les persones LGTBI a través dels mecanismes que ofereix la Llei 11/2014 és un repte que manté les entitats de base a l'expectativa. Per Serra, del que no hi ha dubte és que, en el nou capítol, l'Observatori continua essent un espai de referència necessari: "Hi haurà una sèrie de casos que sempre continuarem rebent en primer lloc nosaltres i, a més, fins que l'Administració no faci difusió de la llei i no vagi transcendint que, quan algú es queixa, actua de manera efectiva, el col·lectiu LGTBI continuarà sense acudir-hi". Per ara, sintetitza, "defensar els drets humans i la dignitat quan hi ha un component de discriminació LGTBI encara és una petita heroïcitat".

 

Font: La Directa