Front d'Alliberament Gai de Catalunya
Navegació
Accés Administració
Administrador/a

Contrasenya



Ha perdut la contrasenya?
Fes clic aquí per a obtenir una nova contrasenya.
L’extrema dreta francesa i l’onada homòfoba
L’extrema dreta francesa i l’onada homòfoba

Per Diego Mendoza (@DiegomEnLluita). Actualment la idea que les persones LGTBI en el món occidental gaudeixen dels mateixos drets i llibertats que la resta de persones està molt estesa.

La reivindicació que més destaca socialment sembla que és el dret al matrimoni i l’adopció. És obvi que el fet que dues persones no puguin accedir al mateix estatus legal de “casat” o “casada” i als drets que d’aquests en deriven comporta un greuge comparatiu que xoca amb l’avenç que han experimentat les nostres societats a les últimes dècades respecte a l’acceptació de la diversitat sexual. Aquesta contradicció ha a estat aprofitada per partits social-liberals, com el PSOE de Zapatero a l’Estat espanyol o fa uns mesos el Partit Socialista Francès (PSF) de François Hollande, impulsant reformes legislatives per guanyar recolzament electoral i fugir de la creixent pressió i malestar socials generat per la gestió neoliberal de la crisi econòmica.

Però en aquest últim cas el conflicte social ha esclatat dramàticament amb massives mobilitzacions homòfobes i un increment de les agressions i situacions d’assetjament a persones no heterosexuals. De sobte, la intolerància i la violència contra aquella persona diferent han tornat a posar-se sobre la taula. Però, com s’ha arribat a aquesta situació? Com s’explica això a un país on el 63% de la població dona suport a la mesura?
La pujada al poder del PSF va suposar moltes esperances després d’anys de governs conservadors imposant polítiques contraries als interessos de les classes populars. Moltes persones votants del PSF entenien que Hollande podia donar respostes a les necessitats i problemes reals de la societat: el tancament d’empreses i l’increment de l’atur. Però tot al contrari, les pírriques polítiques d’estímul econòmic no han servit per fer front a aquests problemes i l’impuls de polítiques per precaritzar el treball estan agreujant més encara la situació.

Una amenaça real
La pèrdua de suport que ha patit el govern ha deixat el terreny abonat per a l’extrema dreta. El feixista Front Nacional (FN) ha aprofitat la campanya del gran partit de la dreta francesa, la Unió per un Moviment Popular (UMP), per impulsar el discurs de l’odi i la por i erigir-se com el garant de la estabilitat. La seva llarga trajectòria d’utilitzava el discurs electoralista xenòfob i islamòfob de la UMP quan aquesta era al poder, ha portat al FN a convertir-se en una amenaça més que real. Ara ja s’atreveix, com hem vist últimament, a dur a terme agressions feixistes.

El passat 26 de març una dotzena de joves integrants d’un grup feixista van ocupar la seu del PSF i van penjar de la façana una pancarta on es llegia “Hollade dimissió”. La barreja d’una dreta mobilitzada, un govern amb escàs recolzament i la manca d’una esquerra combativa arrelada socialment i amb capacitat per donar resposta a la mobilització massiva de la dreta, està provocant un perillós creixement de moviments i partits d’extrema dreta. A això cal sumar-li el pànic mediàtic i el discurs islamòfob dels governs britànic i francès a causa dels atacs presumptament islamistes a soldats que han tornat a alimentar el discurs de l’extrema dreta.

T’imagines que després de haver estat anys desitjant casar-te ho has de fer amb protecció policial per por a que intentin sabotejar la teva boda? Pot semblar surrealista, però tristament és la situació en la que es troben les persones LGTBI que es casen avui a França. La polarització social no para de créixer i els mitjans ja parlen d’una possible guerra entre l’extrema dreta i les banlieues (barris perifèrics empobrits) qui pateixen des de fa anys la discriminació racista.

És urgent articular un moviment antifeixista el màxim d’ampli possible que mobilitzi massivament a la població contra l’homòfobia i el racisme i aturi l’avenç de l’extrema dreta. Però tampoc podem oblidar la necessitat de construir una lluita per l’alliberament sexual arrelada en la societat que doni resposta a la situació d’opressió que viuen arreu els col·lectius LGTBI i les dones.

Font: En Lluita