Front d'Alliberament Gai de Catalunya
Navegació
Accés Administració
Administrador/a

Contrasenya



Ha perdut la contrasenya?
Fes clic aquí per a obtenir una nova contrasenya.
Catalunya és la comunitat autònoma on se celebren més casaments homosexuals
Catalunya és la comunitat autònoma on se celebren més casaments homosexuals

Segons les dades elaborades en l'estudi Nupcialitat de parelles del mateix sexe: Igualtat legal sense Igualtat Social, elaborat pel sociòleg Ignacio Paredero que va presentar ahir la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals, FELGTB, Catalunya és la comunitat autònoma on s'han celebrat més casaments entre persones del mateix sexe, seguida de la Comunitat de Madrid amb 4.383 casaments, Andalusia amb 3.074, la Comunitat Valenciana amb 2.700 i Canàries amb 1.347.

Per la seva banda, la ciutat autònoma de Ceuta és on menys casaments homosexuals s'han celebrat, només 15 en els sis anys que porta la norma en vigor.

L'estudi atén a la taxa de matrimonis del mateix sexe (nombre total de matrimonis per cada 1.000 habitants). A Catalunya aquesta taxa és d'un 2,9%, gairebé el doble que la mitjana de la resta d'Espanya (1,8%). Segons dades de 20 Minuts, entre Bèlgica i els Països Baixos també es produeix aquesta discrepància, amb unes taxes del 2,5% i el 1,9%, respectivament.

El sociòleg responsable de l'estudi ressalta la forta correspondència entre l'alta taxa d'envelliment, la baixa densitat de població i la baixa taxa d'immigració, factors lligats amb l'homofòbia, amb una menor taxa de matrimonis del mateix sexe.

La portaveu de Cogam, Isabel Gómez, va denunciar que "encara que sí que és veritat que hi ha una igualtat legal amb el matrimoni, a causa de l'homofòbia, no hi ha una igualtat social perquè les parelles LGB no es casen amb la mateixa llibertat que les parelles heterosexuals".

Catalunya es va convertir el 1998 en la primera comunitat autònoma que va aprovar una legislació sobre parelles de fet que permetia a les formades per persones del mateix sexe registrar la seva unió i obtenir certs beneficis administratius. Aquesta pionera norma, però, no permetia l'adopció conjunta a les parelles homosexuals.

 

Resum del treball:

 

Nupcialitat de parelles del mateix sexe: Igualtat legal sense igualtat social qual GT 34 Sociologia de la Sexualitat

Autor Ignacio Paredero Horta (Universitat de Salamanca)

El present treball analitza la nupcialitat de les parelles del mateix sexe en el període 2006 a 2011. L'objectiu central del treball és determinar si la nupcialitat entre parelles del mateix sexe presenta similar distribució i factors determinants que la nupcialitat heterosexual i en cas de no ser així, buscar els factors determinants, explicatius, de la taxa de matrimonis del mateix sexe.


Com que la igualtat legal no construeix directament la igualtat social, la nostra hipòtesi central de partida és que la nupcialitat de les parelles del mateix sexe presenta profundes diferències amb la nupcialitat de les parelles de diferent sexe a causa, en teoria, a la pressió social contra l'expressió visible de sexualitats no normatives. D'acord amb aquests supòsits teòrics esperem, entre d'altres factors, que la taxa de matrimonis del mateix sexe (TMMS) serà major en aquelles regions i comunitats amb una major densitat de població (grans centres urbans que permet un major anonimat), serà també més gran en aquelles regions o províncies que mostren una gran mobilitat residencial (atractores d'immigració) i serà major en aquelles regions i províncies amb una taxa d'envelliment reduïda (indicador d'una major tolerància social a l'homosexualitat). Així mateix, esperem verificar que aquests factors no afecten de manera clara a la nupcialitat heterosexual. Les dades, del 2006 al 2011, estan recollits de les sèries de l'INE i estan organitzats tant per províncies com per comunitats autònomes. L'anàlisi s'ha realitzat a través del mètode de regressió lineal, bivariada i multivariada, verificant les correlacions dels factors per separat i en un model comú, contrastant també les correlacions i els models amb la nupcialitat heterosexual. Totes les hipòtesis individuals es verifiquen correctament, amb correlacions de R2 sòlid (R2 ≈ 0,4). El model de regressió conjunta amb les tres variables, de 2006 al 2011 presenta un R2 = 0,69 i el 2011 un R2 = 0,83. Les correlacions no es mostren o es veuen molt reduïdes quan es realitzen amb la taxa de matrimonis heterosexuals. Per acabar, la taxa de matrimonis del mateix sexe no mostra correlació amb la taxa de matrimonis de diferent sexe.

 

Concloem, per tant, que la nupcialitat entre parelles del mateix sexe mostra diferent distribució i obeeix a factors que donarien suport el nostre supòsit teòric, que suposa que el rebuig social a l'homosexualitat dificulta l'accés efectiu al matrimoni a les persones homosexuals i bisexuals, especialment en zones de baixa densitat de població (zones rurals), zones amb alta taxa de envelliment (zones conservadores) i que, per tant, és més fàcil que lesbianes, gais i bisexuals es casin en províncies o comunitats amb grans centres urbans, baixa taxa d'envelliment i amb una forta mobilitat residencial.

Font: FES i UniversoGay