Front d'Alliberament Gai de Catalunya

Des del desconeixement de Gay Circus es podria plantejar si estem davant d'un oportunisme destinat a explotar una vegada més el potencial econòmic del col•lectiu gai o bé si existeix realment una necessitat d'etiquetar un espectacle com a 'gai', Res més lluny de la realitat.

  De la mateixa manera que podem parlar de l’existència d'una cultura pop, rock o hippie, existeix també una cultura gai. Identifiquem uns colors, una música, una forma de viure, de pensar i divertir-se típicament gai... aquests elements ja serien suficients per a la creació de la posta en escena d'un espectacle.

Però Gay Circu s va més enllà. Sovint el món del circ ha traduït el pas a dos de la dansa al trapezi, l’acrobàcia o la contorsió.

Sovint assistim a números circenses que presenten com a fil conductor una història d'amor: però sempre entre persones de diferent sexe! A Gay Circus els números fan bandera de l'amor homosexual: entre nois i entre noies amb l'esperança que algun dia els nostres fills, quan assisteixin a un circ 'convencional' descobreixin també, amb normalitat, números avui propis de Gay Circus.

El canvi d'ubicació és gràcies al poder d'atracció d'una Barcelona que s'ha sabut col·locar en el mapamundi de les destinacions gais.

Hi té molt a veure un històric i actiu teixit associatiu, amb entitats tan representatives com el Casal Lambda, la Coordinadora Gai-Lesbiana, el Front d'Alliberament Gai de Catalunya, el Grup de Lesbianes Feministes o el Col·lectiu Gai de Barcelona, que han ajudat a dotar la ciutat de tota mena d'espais culturals i de lleure, esportius o empresarials. La llarga llista de propostes esportives, lúdiques i reivindicatives dels EuroGames, organitzades pel Club Esportiu Panteres Grogues, són, de fet, una més de les moltes propostes per a gais i lesbianes a l'agenda barcelonina d'aquest estiu.

Divendres passat 11 de juliol, la Rosa Pazos, activista transsexual de 47 anys, va ser trobada morta en el seu domicili de Sevilla. Després de sotmetre el seu cos a la corresponent  autòpsia, l'Institut Anatòmic Forense va emetre un informe en com s'expressava que la Rosa havia estat objecte d'apunyalades. Recentment, fonts sense determinar han posat en dubte la versió de l'assassinat.
Els grups i col·lectius signants d'aquest manifest exigim amb caràcter d'urgència:
 1-     L'esclariment dels fets que van envoltar la mort de la Rosa Pazos i això el més aviat amb la finalitat d'evitar difamacions sobre les causes associades a la seva mort així com incrementar el dolor que ja de per si mateix suposa per a familiars, amics, amigues, companys i companyes de la Rosa.

2-     La implicació en el cas del Fiscal General de l'Estat, Sr. Cándido Conde Pumpido amb la finalitat d'exigir i agilitar l'esclariment dels citats fets.

3-     El tractament del procés sota les condicions de màxim respecte a la dignitat de la morta i de qui li envolten, tant per part de les instàncies policials i judicials involucrades en el procés com per part dels mitjans de comunicació, la labor informativa dels quals, en el cas de la Rosa fins al moment, ha resultat extremadament ofensiva i transfòbica tal com es ve denunciant des del coneixement de la notícia. El respecte a la identitat de la Rosa i a la intimitat de la seva persona descarta el sensacionalisme dels mitjans i el tarannà discriminatori amb el qual fins a la data s'ha abordat la notícia.

Convoquem a totes les persones dilluns que ve 28 de Juliol a les 18 hores a la delegació del govern a Catalunya

 

Nova York – (The Edge)
La creixent visibilitat cultural de la comunitat LGBT ha diluït el valor de la nostra identitat? Perdrem la nostra espurna controversial el dia que els gais no siguem més una minoria oprimida? És la normalització, assimilació o qualsevol altra paraula acabada en "io" el preu que hem de pagar per tot allò que hem guanyat? Totes aquestes són preguntes vàlides i simples amb respostes òbvies i definitives…
El mite de l'assimilació
En una època, l'Amèrica del Nord hetero podia distingir a una “marica” o a una “coca” a quilòmetres de distància i reaccionar de manera adequada. Els senyals emesos per aquests nois amanerats i aquestes noies vestides com “marimachos” confirmaven que els LGBTs es trobaven vivint en els marges de la societat, precisament on ells i les seves perversions sexuals pertanyien.
Però en l'actualitat les coses són diferents. "Persones gais d'un espectre socioeconòmic, racial i geogràfic més ampli estan sortint de l'armari precisament gràcies a l'èxit dels moviments a favor dels drets de la seva comunitat". Aquesta és l'avaluació de Gary J. Gates, un investigador del Williams Institute, en l'Escola de Lleis de l' UCLA, el qual es dedica a l'estudi del pensament crític en el camp de l'orientació sexual i les polítiques públiques.

Els crítics del papa van marxar durant la visita del pontífex. amb condons gegants
En la més forta condemna en els seus tres anys de pontificat dels abusos sexuals comeses per sacerdots contra nois i adolescents, Benet XVI va dir que sentia "vergonya" i que aquests delictes constituïxen una traïció greu de la confiança de les famílies d'Austràlia. Han de ser condemnats inequívocament i els responsables d'aquests mals han de ser duts a la justícia .
El Papa va afegir una improvisació al text que havia estat anticipat a la premsa, i amb èmfasi personal va dir: Lament profundament el dolor i sofriment que les víctimes van suportar i els asseguro que jo, com el vostre pastor, comparteixo el sofriment .
El Papa va intervenir en un tema que ha enfosquit la seva visita a Austràlia per a presidir la Jornada Mundial de la Joventut, i que ha desprestigiat en tot el món a l'Església catòlica. Al parlar davant la Conferència Episcopal australiana, Benet XVI va afirmar que les víctimes han de rebre compassió i atenció , destacant la seva decisió d'aplicar la tolerància zero als clergues culpables de pedofília i altres abusos.

La multicolor bandera gai ja oneja a Barcelona. Amb el compte enrere dels Eurogames --els jocs esportius contra l'homofòbia--, que s'inauguraran dijous que ve, milers d'homosexuals i lesbianes han començat a desembarcar a la capital catalana, que viurà el seu estiu més gai. Els organitzadors preveuen atraure més de 30.000 espectadors, als quals s'hauran de sumar els milers d'assistents previstos per al Loveball i el Circuit Festival, els dos festivals que aquest any se succeiran, entre l'1 i l'11 d'agost.

El Periodico
Un estudi de l'Observatori d'Internet adverteix de la proliferació de noves comunitats sexuals a la xarxa, mostra de "la gran diversitat sexual que habita a internet", segons ha afirmat el director del centre i responsable de la investigació, Francesc Canals. "Hi ha persones, i són moltes, que tenen una vida sexual molt diferent de les conegudes en escenaris presencials", ha declarat.

El director ha considerat que "internet és un medi ple de sexe, per a les coses bones i per a les dolentes, immers en un secretisme", que l'estudi In bed with the web (Al llit amb la web) intenta mostrar, per exemple fent una classificació de comunitats sexuals. Per això, el principal punt era fer un catàleg de terminologia.

L'estudi defineix les modalitats existents a la xarxa, noves o tradicionals, com el dogging, fer sexe en públic; el cruising, aconseguir sexe rondant per llocs públics, com el parc de la Ciutadella o la platja de la Marbella, a Barcelona; el swinging, conegut també com a intercanvi de parelles, o el petting, que són trobades sexuals sense penetració.

La Comunió Anglicana s'ha convertit en un camp de batalla. Un home cabellut, amb una samarreta negra que tenia escrit «Triomf» en el pit, es va aixecar enmig de la cerimònia del diumenge en un temple de Londres i va cridar heretge al celebrant, el primer arquebisbe anglicà manifestament homosexual, el nord-americà Gene Robinson. Llavors, la congregació va intentar fer callar la protesta amb aplaudiments; després es va posar en peus i va cantar un himne.
Robinson, arquebisbe de New Hampshire, s'ha presentat a Anglaterra per a plantar cara. Compte amb el suport de l'actor gai Ian McEllen, el Gandalf de «El Senyor dels Anells», amb qui ahir va presenciar l'estrena de «Doncs la Bíblia així m'ho diu», un documental nord-americà que casa Bíblia i homosexualitat.

Una parella denúncia que les van expulsar d'una sidrería per lesbianes

REBECA CARRANCO- El Pais

Trobar lloc en la sidrería Casa Parrondo, a dos passos de la plaça de Callao, és fart difícil. El lloc està sempre a vessar i el seu amo, Nicolás Parrondo, és conegut a Madrid, a més de per les seves tapes, pel seu bigoti quixotesc. Per això A. V., de 28 anys, i B. C., de 35 anys, van triar la sidrería la nit del passat dimarts per a prendre unes canyes. Acomiadaven a Ann, una amiga d'ambdues, que s'anava A Suïssa. Però en menys de mitja hora, i al crit de "¡basura, este bar no es para vosotras!", l'amo les va expulsar, segons asseguren. "L'única cosa que vam fer va ser fer-nos un petó", diu A. V. Parrondo les acusa d'exhibir un pit i consumir estupefaents.

Nick Bryant BBC Sydney
En Austràlia, grups de defensa de les llibertats civils s'han queixat dels amplis poders que se li han atorgat a les forces de seguretat per a ser aplicats durant les celebracions de la Jornada Mundial de la Joventut, amb motiu de la visita papal a Sydney, a la fi d'aquest mes.
Per a ser un país suposadament relaxat, Austràlia ha mostrat freqüentment una faceta sorprenentment autoritària.
Aquesta és certament la queixa dels grups de defensa de les llibertats civils que han descrit els nous poders policials que s'aplicaran durant la visita del Papa a Sydney, com "innecessaris i repugnants".
Les noves lleis li atorguen a la policia el poder de detenir a aquells que el seu "comportament sigui inconvenient o que molesti als pelegrins que participin en la Jornada Mundial de la Joventut".
Segons les regles es podran aplicar multes de fins a US$4.800.