Abans de començar, voldria definir alguns conceptes, per centrar-nos una mica i saber de què parlem, ja que parlem de temes filosòfics i religiosos.
De vegades, entre els no creient hi ha confusió de termes. Veiem-los, doncs:
Segons el diccionari de la llengua catalana de l’Enciclopèdia Catalana que he consultat aquestes son les definicions que he trobat:
Déu: Concepte filosòfic. Nom genèric amb que hom designa l’anomenat ésser suprem, objecte sempre de culte i expressió del misteri de l’existència i de l’inexplicable.
Religió: Conjunt de creences i conviccions, d’actituds i sentiments i de maneres de comportament que vinculen una persona o un grup humà amb allò que hom reconeix com a sacre, misteriós o transcendent i sovint identificat amb el concepte de Déu o amb el diví.
Cristianisme: Fe i doctrina que s’inspiren en la revelació de Crist, Conjunt d’esglésies que es consideren seguidores de Jesús de Nazaret, el qual invoquen com a fonament de llur confessió de fe.
Església: Comunitat de cristians entorn a un bisbe, definida per un concepte ètnic, geogràfic, (església ítalo-albanesa) per una doctrina, (església monofisita, creure en la divinat de crist després de la reencarnació), per un personatge que l’ha organitzada o dirigida doctrinalment (església luterana) , etc
Catolicisme: Religió dels seguidors de Crist que son en plena comunió amb el bisbe de Roma, o sigui, el Papa.
Església catòlica: Església constituïda institucionalment entorn al Papa de Roma que proclama haver mantingut la successió apostòlica i la primacia sobre les altres seus apostòliques
Baptisme: Primer del set sagraments, consistent en un ritu d’ablució unit a unes paraules, en virtut del qual hom esdevé membre de l’Església i reneix espiritualment.
Y per últim,
Apostasia: acció d’abandonar algú la religió que professa. Abandó total de la fe cristiana després d’haver rebut el baptisme.
Significat de la campanya
Un cop vistes aquesta paraules parlaren dels motius pels quals el FAGC porta a terme una campanya sobre apostasia.
Aquesta campanya està fomentada pel FAGC i per diferents grups GLT. Ja fa molt anys que campanyes d’Apostasia es duen a terme en el nostre país i en la resta de l’estat per diferents col·lectius i entitats. Fins i tot es poden trobar blogs a Internet.
Tots ells parlen de forma genèrica sobre l’Apostasia. Però el que nosaltres volem fer avui és parlar-ne des de el punt de vista del col·lectiu GLT i com ens influeix directament i indirectament.
El FAGC, com moltes altres vegades, va ser el primer en engegar aquesta campanya dins els col·lectiu GLT. En aquella primera campanya, vam aconseguir que molta gent es fes apòstata. Ara, passats els anys la tornem a engegar perquè creiem que ja torna a ser hora de fer-ho.
La raó de tornar a revifar aquesta iniciativa es deu, en part, a que creiem que la majoria de les persones que en la seva infantesa varen ser batejades per motius més lligats a la tradició que a les seves profundes creences personals es troben com a part integrant, activament o passivament, a una confessió que no han escollit i amb la qual no s’identifiquen i que, a més a més, no els proporciona cap satisfacció.
En el cas concret de gais, lesbianes i persones transsexuals tenim motius de sobra per pensar que una institució com l’Església catòlica es contraproduent pels nostres interessos ja que no reconeix els nostres drets i llibertats i, malgrat tot, molts i moltes de nosaltres constem com a fidels en la seva confessió.
Fent una mica d’història sabem que la nostra cultura occidental és una cultura basada en els principis judeo-cristians. És a dir, som els hereus dels primers creients que van començar a evolucionar des de el cristianisme primitiu. Però per sort, a llarg de la nostra història també hi han hagut persones dissidents amb aquests principis cristians, que per desgracia han estat empresonats, condemnats o cremats a la foguera. Encara que amb el pas del temps, les idees dels filòsofs i de les filòsofes i dels lliure pensadors i de les lliure pensadores han pogut salvar-se i han arribat amb els seus escepticisme o el seu agnosticisme sobre Déu i la religió fins els nostres dies.
La nostra història ens explica que el pensament religiós ha estat unit durant molt de temps a l’estat. I ha estat l’estat qui l’ha protegit. Des dels inicis fins no fa gaire temps. Per sort, a data d’avui gran part dels països occidentals son països laics.
Però això no ha estat sempre així i les conseqüències han estat molt diverses. Ho podem veure en uns exemples: fins el Concili I les dones no tenien ànima. L’església catòlica les considerava ésser inferiors a l’home i reduïa el seu paper social al matrimoni. Les convertia en esposes amants i a tenir cura dels fills. Les que sortien d’aquest cànon eres les dolentes, les pecadores que la societat havia de rebutjar.
De fet, en la mitologia de la Bíblia, Eva surt de la costella d’Adam. Totes les dones que apareixen a la Bíblia son putes i perverses o immaculades i submises (la primera estaria representada per Eva i la segona per la Verge Maria). Això és un apunt en quant a les dones.
En quant a les relacions homosexuals, no cal parlar que al llarg de la història de l’Església catòlica, més enllà de considerar-les com un greu pecat i/o un acte contra natura, si trobaven a dos homes mantenint relacions sexuals, depenent de l’època se’ls condemnava, se’ls vexava socialment o directament se’ls assassinava.
(les lesbianes no han existit als ulls de l’Església fins el segle XX, per condemnar-les, és clar)
Ja en el present, en quant a les doctrines de l’església catòlica, en l’últim Catecisme, l’homosexualitat (tant de l’home com de la dona) és definida dient que “adopta formes molt variades a través dels segles i les cultures”. També diu que “el seu origen psíquic roman inexplicat. Segons la Sagrada Escriptura que la presenta com "depravacions greus” diu que “els actes homosexuals son intrínsecament ‘desordenats’, son contraris a la llei natural. Tanquen l’acte sexual al do de la vida. No esdevenen una veritable complementarietat afectiva i sexual. No poden rebre aprovació en cap cas”.
Però també diu que “les persones homosexuals estan cridades a la castedat. Mitjançat les virtuts de domini de sí mateixes i de vegades mitjançat el suport d’una amistat desinteressada, de l’oració i de la gràcia sacramental, poden i han d’apropar-se gradualment i a la perfecció cristiana”
Òbviament, en aquest Catecisme també es condemna i es discrimina, l’adulteri, el divorci, la masturbació, les relacions prematrimonials, etc. Qualsevol pràctica de llibertat sexual.
Però últimament han tornat a la càrrega amb més violència. Recordem les homofòbiques manifestacions a Madrid contra el col·lectiu GLT, a favor de la “família tradicional” que amagava un discursos anti-matrimonial clar vers el col·lectiu GLT. Totes les declaracions dels membres de la Conferència Espiscopal Española (CEE) i del PP van obrir una bretxa en la lluita contra l’homofòbia ja que van servir perquè els agressors s’envalentonesin encara més. Muntant tot un enrenou al respecte. Per cert la societat civil, va respondre molt bé. A Barcelona més de 50.000 persones van sortir al carrer el 28 de juny del 2005 en la manifestació més gran a la història per defensar els drets i llibertat del Col·lectiu GLT.
Un any després, encara que semblava que les aigües havien tornat a la calma, la CEE va tornat a parlar.
Les últimes declaracions aparegudes aquest mes – ho podeu veure al web del FAGC- per part del Secretari de Mitjans de Comunicació de la CEE, José Ma. Gil Tamayo, acusa el govern de Zapatero d’executar un “pla de disseny per desinflar el catolicisme”, i el qualifica de “un exercici d’enginyeria o disseny social i polític, en definitiva cultural”.
En el seu escrit publicat a la revista Ecclesia diu que “el govern elabora les lleis al dictat d’influents lobbys d’homosexuals, d’ideologia de gènere, llibertaris i radicals, sense oblidar-nos de la vella corrent laicisista”
Però el que més m’ha xocat en aquest article és quan diu que “aquest canvi social va més enllà del legítim camp de la competència política i envaeix els terrenys de les llibertats i drets personals i socials com l’educació moral, la família, el matrimoni i el dret a la vida.”
És curiós que quan els interessa parlen de drets i llibertats. I ara pregunto, com gosen a parlar de drets personals i socials, de moral, de família i dret a la vida quan ells han estat els primers, al llarg de la història, en trepitjar, malmetre i discriminar les persones?. No solament a GLT sinó a tota la societat que ha estat sotmesa sota el seu poder. La qüestió important és que amb les seves contínues declaracions, fomenten l’homofòbia social i donen ales als agressors que tenen el vist-i-plau de la seva institució. Esdevenen, per tant, un agent socialment homòfob.
Queda clar que per a l’Església catòlica no tenim drets ni podem gaudir de les llibertats, no formem part de la societat i, a més a més, som uns assassins consumats. Amb aquestes declaracions hem rebut tots i totes.
Per la seva banda, gràcies als registres de baptisme fan augmentar artificiosament el seu nombre de fidels en les estadístiques per tal de poder obtenir majors avantatges econòmics, sense preocupar-se de la integritat d’aquests fidels.
Governs de diferent signe han afavorit reiteradament a l’Església catòlica amb l’argument que la majoria de la població pertany a aquesta confessió religiosa, sense tenir en compte que gran part dels ciutadans i ciutadanes mai no s’han pronunciat o no la practiquen.
Els diners de l’església
Amb les subvencions que rep dels nostres diners l’Església pot promoure iniciatives contra els nostres interessos com a Col·lectiu GLT. Per exemple la web E-cristians, les Manifestacions a Madrid o la designació d’un home al capdavant de la seva Institució que el proper 16 d’abril farà 81 anys, que va militar a les Joventuts hitlerianes i, que no tan sols condemna les nostres opcions i pràctiques sexuals, sinó que nega el reconeixement legal dels nostres drets. I que promou idees homofòbiques contínuament. Com ja he dit, esdevenint un agent social homòfob.
Però el que no ha dit el Sr. Gil Tamayo és que l’Església catòlica espanyola amb la seva nova modalitat de finançament, acordat entre el Sr. Moratinos, Ministre d’Afers Exteriors de l’Estat espanyol i el Nunci apostòlic amb el vist-i-plau de la Santa Seu (Estat del Vaticà), l’Episcopat espanyol rebrà de l’IRPF el 0.7% i no ho pagaran els seus fidels, sinó Hisenda, que ho restarà dels impostos públics totals, la qual cosa fa que ho paguem entre tots i totes, estiguem o no batejats. Malgrat haver signat un acord, el 1979 on s’especificava que l’Església havia d’aconseguir el seu propi autofinançament. Però en tots aquest anys no ho ha aconseguit ja que, segons es veu els seus fidels son molt garrepes (els que marquen una x a la casella eclesiàstica en la declaració a Hisenda) no hi arriben ni a sufragar el 20% dels ingressos.
Per tant, aquest últim acord significa que, una mica més de 3,4 € per habitant, ja sigui creient o no creient, una nena o un jubilat, un aturat o una treballadora, aniran a parar a les mans de l’Episcopat espanyol.
Un altre tema que quasi no se’n parla, amagat sota la “confessió religiosa” és que la CEE és la representant de l’Ésglésia catòlica o dit d’altra manera, l’Estat del Vaticà, a l’Estat espanyol. I si us pareu a pensar, l’estat del Vaticà viu, en gran part, dels diners que els altres estats els hi donen, com per exemple, l’Estat espanyol. Més enllà de tot el que han pogut robar i acumular al llarg dels segles, la seva riquesa és incalculable. Milers d’obres d’art, joies, tresors, biblioteques, centre de dades...
Tot això és molt curiós ja que l’Estat espanyol és un estat laic. I en tot el seu ordenament jurídic, o deixa ben clar. L’article 16.3 de la Constitució espanyola diu que “cap confessió religiosa tindrà caràcter estatal.”
Fer-se apòstata
Per acabar, per obtenir la declaració d’apostasia per part de l’Església catòlica s’ha de sol·licitar per mitjà d’un procediment adequat i explícit.
La forma més senzilla de fer-ho és enviant una carta per correu certificat i amb avís de rebuda a la seu de la diòcesi a la qual pertany la parròquia on vàreu ser batejats/des, indicant en l’exterior del sobre “Referència: Apostasia”.
Podeu utilitzar la declaració d'apostasia descarregant-la del web del FAGC, o d’altres similars exposant-ne els motius.
És recomanable adjuntar una fotocòpia del DNI i indicar alguna adreça o altra forma de contacte (telèfon, fax, e-mail..)
També és útil adjuntar una còpia de la partida de baptisme on haurà de constar el nom de la parròquia i la data exacta del bateig. En cas de que no conegueu la parròquia pot ser d’utilitat indicar-ne la data aproximada del bateig i la població on es va fer.
Nosaltres en la nostra experiència hem detectat tres tipus de resposta a la petició d’apostasia:
En el primer tipus, molt amablement, et diuen que prenen nota de la teva petició, sense cap més explicació.
En el segon, et comuniquen que el llibre de baptisme és un llibre sagrat i que no es pot esmenar.
I en el tercer, molt similar a l’anterior, responen que el llibre de baptisme és una eina interna de l’església i que no té cap més valor ni cap més efecte.
Hi ha una pàgina web on podeu trobar més informació: www.apostasia.es, on es descriuen els processos a seguir si teniu cap problema a l’hora de fer-la, com per exemple que us la retornin denegant-vos-la amb algun d’aquest diferents arguments.
Jo la vaig estar mirant l’altre dia i està molt bé. Tracta el tema des d’una vessant més jurídica, inclús t’aconsella que ho denunciïs a la “Agencia española de protección de datos” ja que considera que el llibre de baptisme és un recull de dades personals, segons la definició de la llei.
Que tingueu sort!
Barcelona, 27 de gener de 2007
Front d'Alliberament Gai de Catalunya
